Inici‎ > ‎Arxiu‎ > ‎

Notes de premsa

L'ADMINISTRACIÓ LOCAL CATALANA CREIX MENTRE A ESPANYA ES DESTRUEIXEN LLOCS DE TREBALL

21 de nov. 2016, 1:58 publicada per Gabriel Tinoco

20/06/16

L'Administració local catalana creix un 1,31% de llocs de treball: mentre a tot Espanya es destrueixen 28.220 llocs de treball, a Catalunya s'han incrementat en 1.131. 

Segons les dades publicades en els butlletins estadístics del personal al servei de les administracions públiques locals, comparant entre gener del 2015 i gener del 2016, Catalunya té 1.131 empleats i empleades públics més, quan en el mateix període l’ocupació pública local a tot l’Estat decreix en uns 28.220 llocs de treball. 

Així, a Catalunya al gener del 2015 hi havia uns 84.612 empleats i empleades públics locals, i el gener del 2016, uns 85.743, amb un increment de 1.131 efectius més (1,31%). Si tenim en compte les dades des de gener del 2010, quan hi havia 101.613 empleats locals a Catalunya, constatem una destrucció de 15.870 llocs de treball (15,62%). Analitzades les dades també per províncies en el mateix període, de gener del 2015 a gener del 2016, la tendència és la següent:
  • A Barcelona, de 56.022 a 56.812, s’incrementa uns 790 efectius (1,41%). Cal destacar que l’increment de llocs de treball ha estat principalment a les dones, amb 750 llocs de treball. 
  • A Girona, de 10.116 a 10.621, s’incrementa uns 505 efectius (5%). Cal destacar que és la província on més es creix percentualment, i també és rellevant l’increment de llocs de treball per a dones, amb uns 408 llocs de treball. 
  • A Tarragona, de 11.573 a 11.546, representa uns 27 efectius menys (0,23%). Malgrat el decreixement de llocs de treball a la província en termes absoluts, cal destacar l’increment de 37 llocs de treball per a dones. 
  • A Lleida, de 6.901 a 6.764, representa uns 137 efectius menys (2%). Cal destacar que la província de Lleida és on més llocs de treball es destrueixen. 
 Quant a l'impacte de gènere a l’Administració local catalana en aquest període, l’increment en les dones ha estat de 1.190 llocs de treball (2,70%), vers la pèrdua de 59 llocs de treball en homes. 

Amb tot, CCOO alerta que molta d’aquesta ocupació creada és temporal i precària.

Millora l'ocupació a l'Administració Local a Catalunya

21 de nov. 2016, 1:37 publicada per Gabriel Tinoco   [ actualitzat el 21 de nov. 2016, 1:57 ]

L'Administració Local catalana segueix destruint ocupació

24 gen. 2015, 14:14 publicada per Gabriel Tinoco


03/07/2014

http://twitter.com/home?status=PROVA%20DE%20NOTICIA%20–%20http://fsc-local-ccoo.cat
CCOO alerta que Catalunya ha perdut 1.724 empleats públics en la seva Administració Local, mentre l'ocupació pública del sector a tot l'Estat creix en 10.967 llocs de treball, segons dades publicades en els Butlletins Estadístics del personal al servei de les administracions públiques, comparant entre gener de 2013 i gener de 2014.


Prou precarietat a l'administració local catalana

29 de gen. 2015, 7:19 publicada per Felix M. Belzunce Martin   [ actualitzat el 30 de gen. 2015, 8:05 per Gabriel Tinoco ]


http://twitter.com/home?status=PROVA%20DE%20NOTICIA%20–%20http://fsc-local-ccoo.cat 

https://docs.google.com/a/ccoo.cat/viewer?a=v&pid=sites&srcid=Y2Nvby5jYXR8ZnNjX3NlY3Rvcl9sb2NhbHxneDo3ZTBiZjgwMDQ4ZjAxMWVm




NOTA:  Les dades son de gener del 2014, el que vol dir que amb les jubilacions i no reposició dels llocs de treball, molt probablement a inicis del 2015, aquest percentatge deu ser superior.

Primer Acord Marc Administració Local Catalana

19 de des. 2014, 4:18 publicada per Felix M. Belzunce Martin

ELS AJUNTAMENTS DE MENYS DE 20.000 HABITANTS TINDRÀN EL PRIMER ACORD MARC DE CONDICIONS LABORALS DE CATALUNYA

A Catalunya hi ha 947 ajuntaments, dels quals 63 són de més de 20.000 habitants.  Existeixen uns 300 aproximadament, que tenen Acord o conveni que regulen les condicions de treball de laborals i funcionaris.  Això vol dir que uns 647 municipis no disposen de regulació pròpia i negociada de les condicions laborals dels seus empleats públics.

Aquesta manca de regulació negociada fa que en molts municipis s’estigui aplicant al personal laboral convenis col·lectius sectorials del sector privat, que res tenen que veure amb la realitat i funcionament de l’administració local.
  En alguns casos s’apliquen tres o més convenis en una mateixa administració.

I pel que fa al personal funcionari això provoca que s’apliqui únicament la normativa de funció pública sense cap negociació de la mateixa al centre de treball.

La negociació de les condicions de treball en els ajuntaments petits es difícil de dur a terme, i més quan en molts casos no disposen de representants legals dels treballadors/es.

Per solucionar tot això, des de CCOO, fa més de 20 anys que defenem la creació d’un espai de negociació per tota l’administració local de Catalunya, que es concreta en un Acord Marc de condicions laborals pels empleats públics locals catalans (funcionaris i laborals), que contribueixi a la millora de les condicions de vida i treball de tothom que no disposa de cap acord o conveni.

·        L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, va reconèixer a les entitats municipalistes la capacitat de negociació supramunicipal.  Els sindicats ja el tenim prèviament reconegut a l’Estatut dels Treballadors i la Llei Orgànica de Llibertat Sindical.

·      

Per aquest motiu els sindicats CCOO i  UGT i les entitats municipalistes ACM i FMC,  conscients d’aquestes necessitats de regulació pactada, van constituir la taula de negociació.

·      Partint de la realitat que existeixen convenis i acords en prop de 300 entitats locals, es va plantejar l’àmbit de negociació als ajuntaments de menys de 20.000 habitants, i als Consells Comarcals.

·    El contingut d’aquest acord permet avançar en l’equiparació de les condicions laborals entre laborals i funcionaris d’una mateixa administració, així com l’homogeneïtzació en el conjunt de empleats públics locals de Catalunya: permisos, jornada, drets, conceptes salarials, polítiques d’igualtat, salut laboral, règim disciplinari...

Aquest Acord de condicions no suposa una aplicació automàtica i obligatòria als ajuntaments de menys de 20.000 habitants, donat que en respecte a l’autonomia municipal s’ha de produir a través d’una adhesió de cada entitat local, prèviament negociada entre l’administració i les organitzacions sindicals.

Avui dia 19 de desembre del 2014, a l’Ajuntament de Solsona, s’ha signat el primer “Acord Comú de condicions dels empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants”.   La signatura ha comptat amb la participació dels màxims representants de les organitzacions signants: 

  • ·        Miquel Buch, President de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)
  • ·        Xavier Amor, President de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC)
  • ·        Juan Carlos Gallego, Sec. General Comissions Obreres de Catalunya (CCOO)
  • ·        Josep Maria Àlvarez, Sec. General Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT)

Per més informació

José Gabriel Tinoco Ortiz, Coordinador Sector Administració Local de CCOO

gtinoco@ccoo.cat   646 467 972


ELS AJUNTAMENTS CATALANS EL 2013 BAIXEN EL DEUTE EN 64,33M€

25 d’ag. 2014, 1:19 publicada per Felix M. Belzunce Martin   [ actualitzat el 27 d’ag. 2014, 0:05 per Gabriel Tinoco ]

22/08/2014

Els ajuntaments catalans tenen 725 € de deute per habitant (d/h) per sota dels 741 € (d/h) de la mitja estatal.   Catalunya representa el 15,6% del deute amb un 16% del total de la població.

Els ajuntaments amb més deute per habitant a Catalunya són majoritàriament municipis petits.  En els 20 primers llocs en Catalunya trobem 11 de menys de 1.000 hab., 5 entre 1.001 i 5.000 hab., 2 entre 5.001 i 10.000, 1 entre 10.001 i 50.000, y tan sols 1 municipi gran entre 100.001 y 150.000 habitants. 

El conjunt dels Ajuntaments, el 2013, han reduït el seu deute en 242 M€, dels que 64,33 M€ corresponen als ajuntaments catalans (26,4% del total reducció).  Aquest esforç de reducció del deute en 64,33 M€, suposa un 1,16%, que és el doble del 0,59% de la resta de l’Estat.

Aquest resultat positiu d’estalvi, es produeix paral·lelament amb un de molt negatiu: la destrucció de 1.724 llocs de treball als ajuntaments catalans, el 2013, mentre que a la resta de l’Estat es van crear 12.691 llocs de treball.  

D’altra banda, els 10 ajuntaments més endeutats a nivell estatal acumulen un deute de 12.649 M€, el que suposa més d’un terç del total del deute (34.921 M€).

Ara bé, les situacions són molt diferents.  A tall d’exemple:

·       El primer, l’Ajuntament de Madrid té un deute de 7.036 M€, el 20% del total del deute de tots els ajuntaments de l’estat, i amb un deute de 2.194 €/hab, triplicant la mitjana estatal de 741 €/hab.

·   En canvi, l’Ajuntament de Barcelona té un deute de 1.178,00 M€, i el deute per habitant és de sols 689 €/hab. per sota la mitjana estatal.

·    El conjunt d’ajuntaments de la comunitat de Madrid té un deute de 9.571 M€ que suposa un 20% del total de deute municipal, amb una deute de 1.474 €/hab. (el doble de la mitja estatal).

·         Els ajuntaments catalans tenen un deute de 5.448 M€  que suposa un 16% del total del deute, amb un deute de 725 €/hab. (un xic per sota de la mitja estatal)

Aquestes dades, entre d’altres, demostren que el deute de les administracions locals és molt diferent entre elles, i conjuntament amb el fet que els ajuntaments no son les administracions que acumulen més deute, reforça la posició que des de CCOO mantenim de la no necessitat de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. 

Un dels arguments del govern del PP per aquesta reforma es un suposat estalvi de 8.000 M€.  Ja el 2012 els ajuntament van tenir un superàvit de 2.000 M€, i segons fonts governamentals (21-10-2013) el 2013 es preveia un superàvit de 6.000 a 7.000 M€.

Aquesta reforma en realitat el que vol es eliminar i externalitzar els serveis municipals, provocant una pèrdua de serveis a la ciutadania, i especialment, en aquests moments de crisi, ho pateixen les persones que tenen més necessitats.

1-5 of 5