PRIMERA SENTÈNCIA A CATALUNYA que, tot i que no declara el FUNCIONARI INTERÍ fix, estableix el dret “a mantenir-se en el lloc de treball” contradient la jurisprudència existent
A principi d’any, es va donar molta publicitat a una sentència per la qual es condemnava l’Ajuntament d’Alacant a “declarar fixa” una FUNCIONÀRIA INTERINA que portava 12 anys treballant de forma temporal (Sentència del 24 de març de 2021 del Jutjat Contenciós Administratiu 4 d’Alacant). En aquell moment, tant els gabinets jurídics privats com alguns sindicats, es van afanyar a indicar que era la PRIMERA SENTÈNCIA pionera a Espanya i que allò tenia una importància decisiva. Això indicava, segons ells, que la seva lluita judicial estava donant els seus fruits (veure notícia).
No obstant això, poc després la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de València va revocar la sentència de l’Ajuntament d’Alacant indicant que els fonaments d’aquesta no comptaven “amb un suport fàctic, normatiu o jurisprudencial prou sòlid“. Un fet (veure notícia) que gairebé va passar inadvertit i que, curiosament, no va ser objecte de gaire publicitat (cliqueu aquí per veure la sentència).
Ara, hem tingut coneixement de la PRIMERA SENTÈNCIA A CATALUNYA que tot i que no declara el FUNCIONARI INTERÍ fix, si que estableix el dret “a mantenir-se en el lloc de treball”. Es tracta d’un treballador de la Diputació de Barcelona que va prestar els seus serveis com a personal interí en aquesta administració com a tècnic mig de gestió de polítiques socials de l’1 de març de 2011 fins al 2 de juny de 2019, moment en què va renunciar a la plaça per cobrir una plaça de tècnic superior, la qual cosa li va suposar una promoció professional.
La sentència indica concretament que “desestima la petició efectuada (..) de fixesa respecte a l’última plaça ocupada o subsidiàriament la seva declaració de ser funcionari indefinit no fix”. No obstant aixó, se li aplica “una situació jurídica individualitzada” amb el dret a mantenir-se en el lloc de treball que actualment desenvolupa amb el mateixos drets i subjecte al mateix regim d’estabilitat i inamobilitat que regeix per als funcionaris de carrera comparables, sense adquirir la condició de funcionari de carrera”.
Més enllà de l’anàlisi més profund que fa el nostre Gabinet Tècnic Jurídic de totes les sentències, creiem important, des d’un vessant estrictament sindical, fer alguns comentaris.
CCOO insistim en la necessitat urgentíssima de trobar una solució al greu problema de l’abús de la temporalitat a les administracions. Portem anys denunciant els incompliments de les administracions en matèria d’ocupació, les taxes de reposició imposades pels diferents governs de l’Estat espanyol i exigint l’acompliment dels acords signats. Seguim treballant, des de la negociació col·lectiva, amb l’objectiu d’establir les condicions que permetin la continuïtat del personal en abús però amb les màximes garanties jurídiques possibles (cliqueu aquí)
Tenim clar que no és la primera ni serà l’última resolució d’un tribunal de primera instància que arribarà a una conclusió semblant (també hi ha moltes en el sentit contrari que no són publicitades).
Ara bé, per ser seriosos, honestos i ajustar-nos a la veritat, no podem ometre interessadament informació. Cal, doncs, també, fer referència a les sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional (que són les que acaben creant jurisprudència), les quals no contemplen la fixesa automàtica pel personal funcionari com a mesura per a fer front a l’abús.
Què diu la jurisprudència existent? (cliqueu aquí).
Tenint en compte això, Comissions Obreres no ha animat ni animarà mai cap persona treballadora de l’Administració Pública ha emprendre un procediment judicial amb l’únic objectiu de demanar la fixesa sabent que diuen els tribunals superiors.
A més, la solució no pot ser individualitzada i condicionada a si un té o no diners per a fer front a una demanda. Cal treballar per una solució que inclogui tothom! Queda doncs evident que tothom perseguim i treballem per acabar quan abans millor amb l’abús de la temporalitat. Ara bé, la qüestió que ens deferència és el com.
Tot i que no inclou totes les propostes que va fer CCOO durant la negociació, tenim la plena convicció que el RDL 14/2021 pot ser una bona eina que aporti solucions amb garanties jurídiques al personal objecte d’abús.
Saps quines solucions inclou el RD 14/2021? (cliqueu aquí per veure resum)
A qui tenim responsabilitats, se’ns exigeix que valorem amb serietat l’escenari jurídic amb el dret vigent que es forja amb la llei i la jurisprudència. No es pot caure en el parany de creure que les normes es deroguen i la jurisprudència queda en paper mullat sobre la base del que ens agradaria que fos, o en base al soroll de l’entorn.
Tothom pot estar segur: CCOO, més que ningú altre, desitja un ràpida solució al problema de la temporalitat. Per la qual cosa, seguirem treballant amb seriositat, sense vendre fum, amb l’objectiu de facilitar (garantint els principis d’igualtat, capacitat i mèrit) la continuïtat del personal interí que actualment hi treballa, tenint en compte que no poden dilapidar el capital humà, formació i coneixements de les persones que porten molts anys de forma temporal prestant els seus serveis amb un alt grau de professionalitat a les administracions locals. La qualitat del servei que es presta també està en joc.
TENS ENCARA MÉS DUBTES?
- Cliqueu aquí per llegir recull d’informació relacionada amb l’abús de la temporalitat.
- Si vols rebre informació ajustada a la realitat, pots contactar amb qualsevol delegat o delegada del teu centre de treball. Si vols també pots contactar amb nosaltres a [email protected]
11.11.2021